Saturday, March 05, 2005

DIA DE LA VIDA


Posted by Hello

Certament constitueix una gran alegria comprovar com va estenent-se la celebració de el “Dia de la Vida” cada 25 de març, coincidint amb la Festa de la Anunciació. Es pretén amb això que vagi guanyant força una opció positiva a favor de la vida, i el desenvolupament d'una cultura que asseguri la promoció de la dignitat humana en totes les situacions. En nombrosos països (Guatemala, Xile, Brasil, Nicaragua, Perú...) s'ha instituït ja, per llei, la celebració de “El Dia del Nen per Néixer”, “Dia del Dret a Néixer”, “Dia del Nen Concebut i No Nascut”... (segons el país), centrant-se només en un dels moments de la vida de l´ésser humà, quan està més amenaçada: abans del naixement. Resarem perquè això es faci realitat també a Espanya?
Aquest any, el dia 25 de març és Divendres Sant, pel que l'Encarnació del Senyor se celebrarà litúrgicament el 4 d'abril. Aquesta coincidència de dates, ens convida a reflexionar. Arriba al món Aquell que és la Vida, i ja està crucificat. Això mateix està passant als nostres dies. Ell se'ns dóna com a Vida: als nostres cors, a l'Eucaristia, a aquesta optimista “tossuderia” que té la natura creada per Déu, per seguir sent fèrtil i germinant... En moltes ocasions, no obstant, el crucifiquem, li tanquem el pas. Es va difonent l'utilitarisme, una manera de pensar i sentir segons la qual, el que importa més és el benefici material que podem treure d'alguna cosa o d'algú. S´encomana el costum de tractar a les persones com a coses, només per a satisfer el propi egoisme. Un món en el qual domina la llei del més fort. Així, només s'accepta el nou fill, quan un vol, com el vol i pel que el vol, si no, se l´elimina. Igualment succeeix respecte d´aquelles persones que es consideren un destorb o inservibles: ancians, malalts, persones amb invalideses, indigents...també es desitgen eliminar. O, encara més còmode: que elles mateixes se suïcidin, per tal que els altres no tinguin “mala consciència”, diguem. Però, clar, llavors també van molestant totes aquelles persones amb les quals es té algun compromís; ja no compten la fidelitat ni la paraula donada...I, si continuem així, no quedarà un bri de vida sobre la terra, perquè, clar, després vindran altres que decidiran que la vida d'aquests que avui se senten tan superiors, ja no val gens i acabaran amb ells també...
Un món edificat sobre aquesta escala de valors és una enorme cadena de destrucció que no tindria límit, si no fos perquè Aquest mateix al qual vàrem crucificar i va donar la seva vida, LA VERITABLE VIDA, per nosaltres, VA RESSUSCITAR i està viu. També nosaltres vivim per Ell; alimentats amb l'Eucaristia i l'oració, estem cridats a estar cada vegada més vius per tal de ser la sal i la llum entre els homes. Cridats a confiar sempre que Jesús mai no deixa a l´estacada aquell qui segueix La seva Voluntat. Intentarem no buscar avinences amb allò que sabem que està malament, però ens faria el camí més còmode. No fer mai “trampes” a la nostra vida, amb la nostra sexualitat i capacitat generativa, amb l'economia, etc. Ens esforçarem per complir la paraula donada. Caminarem sense trepitjar ningú, sense deixar de costat al més feble quan molesti. I obrarem així no perquè siguem uns “babaus” o algú ens obligui, sinó per Amor, i perquè confiem que Ell ens donarà les forces per a poder viure una vida recta i noble, d'una sola peça: una vida de ressuscitats!
Et proposo preguntar-te moltes vegades al dia “Jesús, Tu com et comportaries en aquesta situació?”, i obrar així, doncs som El seu Cos. Encomanem a Maria que tingui cura de que cada persona que, per pressions socials, es vegi temptada d'obrar contra la vida, sàpiga resistir i trobi una altra sortida.


Posted by Hello